Microrelator @microrelator

Hay quien piensa que el sistema se servirá del coronavirus para modificar en su provecho muchas reglas del juego. Y hay quien entiende, en cambio, que la pandemia desnuda la miseria capitalista y abre el camino a respuestas revolucionarias. No desdeñemos esta última percepción

Abu, pon "El Carnaval de los Animales" para dormir. Y al llegar a la última variación, mis párpados caían mecidos entre sus dedos imaginando la merienda del bosque con bizcocho de mamá que el abuelo me contaba. Y ¿yo estoy? Claro mi amor. Sin ti no hay fiesta. #ARDulcesLetras

Pastelería Tolosana @Trenzaalmudevar

6 years ago

Abu, pon "El Carnaval de los Animales" para dormir. Y al llegar a la última variación, mis párpados caían mecidos entre sus dedos imaginando la merienda del bosque con bizcocho de mamá que el abuelo me contaba. Y ¿yo estoy? Claro mi amor. Sin ti no hay fiesta. #ARDulcesLetras

5 1 6 0 0

Download Image

Quan obria la portalà de casa,alçava amb força el ferro rovellat que,any rere any, anava fent un solc al mosaic. Hui m' acomiade per sempre del solquet desgastat com feu mon pare de ma mare quan anà a València per a operar-se: "En tres dies torne i arregle el portó"#nollastories

La corporació municipal ha decidit paralitzar la restauració del Palauet per tal de recobrir l' Ajuntament amb el Nolla sobrant. En paraules de l'alcalde "substituirem la torre de l'Ajuntament per la torreta del Palauet" El Periòdic de l'Horta,28 de desembre de 2019 #nollastories

Tornareu, refent amb les vostres mans el cant de nostra memòria. Vencereu, plenant amb nostre record tot oblit de vostra història. Ací us estem esperant restaurant vostre treball. Perque nosaltres sabem que amb vosaltres som el Poble, per sempre, dels mosaiquers! #nollastories

Com les últimes paraules d’un llibre que s’acaba, el mosaiquer,reverenciant lentament les darreres tessel.les,s’acomiadava per sempre del seu treball agraït per poder haver participat d’aquesta feina, la qual descobria per primera vegada i just avuí, que era sagrada.#nollastories

L'última vegada que el vaig veure, me'l trobí agafant un cigarret que algú havia trepitjat. Mentre l'encenia es davallà i, escopint-se als dits bruts, netejava compulsivament la taca que deixà la cigarreta al mosaic, el qual,amb tota seguretat, hauria posat son pare.#Nollastories

Avuí recepció de la comtessa al Palauet per celebrar l´aniversari! Tots convidats! I"la Carxofera",entrant per una finestra, obria les portes als desarrapats i encenenia a l'antic saló un foc on torraven,damunt el mosaic, totes les carxofes que trobaven al terme.#nollastories

Quan començà a fallar-li el cap,sempre repetia la mateixa història: “T’auelo, als deu anys, ja anava a l’horta. I als quinze,a la fàbrica. Tota la vida treballant” I, obrint una caixeta de mosaic, m’ensenyava d’amagades el tresor: -Trenta mil duros de jubilació,fill.#Nollastories

Vore-los posar mosaic era pura perfecció. Sempre junts. Sempre callats. Els dos, de sempre, fadrins. Faltaren a la vegada. Fent una feina a Les Cases, el gran caigué mort a terra. De sobte,damunt de l'altre. I l'altre en passar l´enterro, isqué de nit per penjar-se. #nollastories

El tio Pep, de jove s’enfadà amb mig poble. I encomanà a uns forasters que posaren el mosaic a sa casa. -"¿Qué tal?¿Cómo lo ve? -Que heu fet més mal que una pedregà. Açò em passa per cabut. Amb tots els que hi ha al poble!. -¿Cómo dice? -Eh? Nada,nada. Cosas mías". #Nollastories

Dues teseles raonaven: -Enyore quan venien joves,ens plenaven de pipes i ens tatuaven amants. -Erem el Face d'abans. -L'Insta, antiga.Estem condemnades a ser memòria. -No! Si ara ens duen de Congrés! Però has d'estar molt solta. -Perdona.Jo encara em veig estupenda.#nollastories

La uela quasi no podia amb l’escala de casa. Fent palanca al passamans pujava el primer peu al mosaic,bufidet, altre peu i descans. Els nets, impacients,l'espentàvem trencant el seu cerimonial mentre la sentíem,sempre amb veu molt baixeta: -Ja no puc amb estes cames.#Nollastories

-Quin gust tenia ton pare amb les sobres de mosaic. -Hui s’haguera forrat. -I mira que passareu fam a casa, eh? -Era massa modern per als gustos d’aleshores. Com s’enfadava quan no li deixaven posar els seus dissenys. -Hui els de Desigual se’l rifarien. -De segur.#Nollastories