Èric Antonell @EricAntonell

Un biopic instructiu però irregular que té alguns moments estimulants i d'altres més plans. #MaríaMontessori lluita contra el seu inherent convencionalisme i els valors de principis del s. XX, incloent un combatent feminisme o un mètode educatiu més que reconegut #BCNFilmFest2024

R.Linklater fa un esbós audaç i demostra que pocs directors com ell poden creuar varis gèneres amb un bon resultat -fluid entre el gest dramàtic i el còmic- com a #HitMan. La resta ho deixa al fantàstic duet interpretatiu que li atorga una força especial fins al detall més petit

Amb un ritme solemne i una geografia majestuosa, #ElDestinoDeMaya desplega l'hipnotisme ideal per les cruïlles morals que planteja. Les seves excel·lents interpretacions són el marc adient per representar una sèrie de dilemes ètics i vicissituds de la societat islandesa del s.XIX

L'humor absurd i la perspectiva delirant de Dupieux és ideal per un biopic fictici sobre Dalí. El resultat és simpàtic i fins i tot en certs moments fascinant, però la seva reiteració i els pocs elements identitaris fan que el relat llueixi redundant i a mig cuinar @BCNFilmFest

Una inspiradora història de decència humana individual davant de la indiferència política. #GreenBorder és un relat punyent però oportú que remou consciències i que sobretot posa el focus en aquests herois de carn i ossos que pateixen i lluiten fins a extenuar-se #BCNFilmFest2024

Una comèdia dramàtica que bascula entre el protagonisme individual i col·lectiu a partir de grans duels interpretatius. #CasaEnFlames ens interpel·la amb una sociologia familiar hàbil com els seus diàlegs, fent-nos reflexionar sobre l'egoisme que predomina per sobre de la família

La translació del romanticisme noucentista cap a un futur distòpic converteix a #TheBeast en una adaptació hipnòtica, estranya i emocionant. Un món on la falta d'empatia afectiva de l'IA és la gran bèstia contra la humanitat, però també ho és la incertesa i la por a equivocar-nos

Amb un estil discret i modest, #Tótem es manté dramàticament interessant fins al seu desenllaç, gràcies a la direcció de @lilaavilescine, subtil i precisa com un colibrí. Un drama que guanya a mesura que avança el relat, cada vegada més simbòlic i místic envers la religió nahua

#ConcreteUtopia és una al·legoria amb implicacions socials que obliga l'espectador a prendre part del debat ètic del film. Un viatge distòpic i existencialista que, ocasionalment cerca més la bel·licositat i la provocació, que no pas la subtilesa. Homo homini lupus est @cineasia

L'atmosfera inquietant de #CuandoAcechaLaMaldad ve acompanyada d'un decàleg propi, no apte per a totes les situacions, creant una dissociació narrativa tant improvisada com el seu final. Ara bé, és una pel·lícula arriscada, desmesurada i pertorbadora com poques @sitgesfestival

Kaurismäki aconsegueix que no perdem de vista les misèries materials i morals del món real amb el seu to sarcàstic habitual. #FallenLeaves és una comèdia agredolça que pren el pols a la classe treballadora més devastada, fins i tot, trobant l'humor a les paradoxes de l'existència

Un stop-motion farcit de personatges imaginatius, decorats enginyosos i una extravagància pròpia de l'escola txeca. #TonyShellyILaLlanternaMàgica és una festa a la diversitat i a l'amistat, amb un marcat estil que ens rememora als putxinel·lis del mestre Starewitch @RitaLucaFilms

#RobotDreams és un cant a la vida. Una #buddymovie soldada amb sensibilitat, la qual esquiva el melodrama i ens presenta una bonica al·legoria social. Berger animalitza la ciutat dels gratacels per fer-la més humana, tot mostrant un missatge amable sobre la integració i l'amistat

#LaImatgePermanent solapa el documental i la ficció amb un encant natural. Ara bé, el que guanya amb versemblança ho perd una mica en fluïdesa narrativa. No obstant, cal destacar la modèstia d'aquest sociodrama sempre en sintonia amb l'excel·lent treball dels seus actors amateurs

Senzilla, introspectiva, sense efectes ni estridències, només el sensible batec de la vida filtrant-se per la bellesa de les seves imatges. #VidasPasadas és una excel·lent reflexió sobre la fragilitat dels sentiments que esmicola la quarta paret i festeja amb la seva emotivitat

Scorsese va fent els seus últims passos i presenta la seva obra més calculada i crepuscular. #LosAsesinosDeLaLuna és monumentalment extensa però narrativament intensa. Una devastadora radiografia que exposa la violència, la traïció i la memòria històrica de l'Amèrica dels anys 20

És més una fosca sàtira social que una cinta de terror. #RagingGrace desenterra horrors sociopolítics, tant naturals com sobrenaturals, amb un efecte captivador. @ParisZarcilla té el do de convertir tot allò domèstic en un laberint de malsons i crítiques esmolades #Sitges2023

Un drama psicològic, exotèric i morbós, que analitza el cantó fosc d'Internet i el sensacionalisme. #LesChambresRouges és incòmodament auster però també respectuós, ja que amb una duríssima intriga policíaca narra l'execrable món de les 'snuff movies' sense ser malsà #Sitges2023

#RiddleOfFire destil·la delicadesa en cada fotograma de 16 mm. Una emulsió centellejant de cultura pop i un plaer per les retines. Ara bé, tot i ser una trepidant aventura familiar, podria decebre aquells que busquen quelcom més profund. Menció especial del jurat de #Sitges2023

Un thriller distòpic que funciona amb una longitud d'ona molt específica, ja que requereix que un s'hi involucri completament per poder apreciar les seves virtuts. #Divinity reflexiona sobre l'hedonisme envers l'estoïcisme però també sobre la vida eterna i la moralitat #Siges2023